|
. |
L'orgue a l'església de Santa Maria de Verdú |
||
| Josep Maria Salisi i Clos | |||
|
Es té constància de l'existència d'un orgue a l'església verdunina ja a la primera meitat del segle XVI. Aquest orgue estava situat al fons del lateral del costat de l'epístola, justament a l'indret de l'església que avui dia es coneix com a capella de la Mare de Déu del Roser. La primera notícia directa respecte a aquest instrument es troba datada entre els anys 1555 i 1562. Per les poques dades que han arribat d'aquest orgue en podem deduir que era petit i de pocs registres i que estava situat damunt d'un retaule gòtic dedicat a la llaor de sant Bartomeu. L'any 1600 es constitueix de manera oficial la plaça d'organista i mestre de capella a l'església de Verdú i quatre anys més tard, el 1604 es decideix construir un orgue nou ja que, es considerà que l'orgue existent estava molt deteriorat i que l'espai que ocupava no era el més adequat, a més, es té en compte la creixent comunitat presbiteral que en aquells anys era d'entre quinze i divuit sacerdots. Per tant doncs, calia un nou instrument que s'adeqüés a l'església i les diverses celebracions que en ella s'hi feien. El juliol de 1604 se redacten les capitulacions entre els jurats de la vila i Francesc Bordons, un reconegut orguener de la ciutat de Solsona, per a la construcció del nou orgue que havia de tenir l'església verdunina. Francesc Bordons pertanyia a una destacada família d'orgueners de procedència francesa que durant més d'un segle construïren i repararen una gran quantitat d'orgues arreu de Catalunya. Després de diverses vicissituds, l'orgue no es dóna per acabat fins tres anys més tard, el 1607, restant instal·lat damunt de la segona arcada del costat de l'evangeli, a la nau central de l'església. Degut a les pròpies necessitats musicals de la capella i l'església verdunina, l'orgue ha anat rebent diverses modificacions, en aquest sentit, el mateix Francesc Bordons, deu anys després de la construcció de l'orgue en fa una ampliació amb set contres de fusta de 28 pams d'altura. El 1752 l'orguener reusenc Antoni Cases fa una nova revisió i reparació de l'orgue introduint-hi la trompeteria horitzontal, els registres de corda i una sonoritat que poc a poc s'havia anat estenent, la caixa d'ecos. L'orgue
de Verdú restà en el seu emplaçament fins el 1892, any en què la comunitat
parroquial verdunina decideix traslladar-lo a dalt al cor, uns metres
més endarrere d'on havia estat situat durant pràcticament tres segles
i per a tal tasca contracta a Juan Florenzano, un orguener italià resident
a La Selva del Camp que ja s'havia destacat treballant en altres orgues
de Catalunya i Aragó. Florenzano va haver de traslladar l'orgue, reparar-lo,
incloure-hi alguns nous mecanismes i adaptar-lo a la situació física
on anava destinat.
L'orgue
estigué situat a dalt al cor durant gairebé quaranta-sis anys fins que
a l'any 1938 fou
|
|||
