|
Ja feia temps que
en algunes esferes d'inquietuds culturals, es venia reclamant la necessitat
de crear una revista cultural per rehabilitar el nom de Verdú, que, si
se'n parlava, no era precisament per la brillantor cultural que en altre
temps havia enlluernat la comarca. El temps anava passant. Hi havia moltes
dificultats a vèncer. La més inquietant, era la de la incertesa amb que
seria acollida pel poble, degut a les circumstàncies de tots conegudes,
trist haver-ho de dir, de manca d'unitat. Malgrat la intenció de despolitaritzar-la,
-com s'ha vingut fent, - sabíem per endavant qui ens miraria de reüll.
L'entusiasme va poder més que la por; després de tot, treballàvem pel
poble, i el poble, en general, ho va reconèixer com veurem més endavant
i a la vista està. La revista va sortir el gener de l'any 2000. Però,
cal tornar endarrera, al temps de la gestació.
INVITACIÓ
A LA PRESENTACIÓ. GENER DE 2000
No gaudíem de local
i les primeres reunions les fèiem d'amagatotis a les catacumbes. Calia
ser caut, per no exposar-se a l'abort, abans de néixer. Vàrem reunir-nos
una pila de temps. Hi érem Josep Riera, Josep M. Castelló, Guiu Sanfeliu,
Eduard Boleda, Joan Lluís Tous, Anna Franco Rulló, Ramon Boleda i en les
últimes reunions s'hi afegí David Pijuan sospesant els pros i els contres.
Al número primer de la revista i següents, ja hi figuren com assidus col·laboradors,
Montse Aloy, José Luís Bueno, Josep Rovira, Àngels Escolà, Joan Fornsubirà,
Ricard Gilabert, Ramon Salisi, Josep M. Salisi, Josep Mª Sanfeliu i altres.
No ens inquietava la participació literària però sí l'econòmica, supeditada
al número de subscriptors. En l'apartat de subscriptors, va ser encertada
la idea - no se de qui - que sols la rebrien els subscriptors i així són
garantia el tiratge i les finances. Si l'hem de fer, va dir en Castelló,
ha de ser digna, i de categoria, i a més, interessant pels verdunins.
Tots convinguérem que havia de ser apolítica.
Riera ja ho manifestà
en la primera editorial dient: Verdú mereix una revista cultural... Xercavins
vol tractar temes com la història de Verdú, o una conferència de la Llar
Tercera Joventut, o una poesia sobre la Font, o les activitats de l'escola,
o les cantades de la Coral, etc.. Utilitzant l'expressió del president
Pujol de "avui no toca" diríem que "no toca" parlar aquí sobre la llum
dels carrers, els permisos d'obres, els impostos de l'ajuntament, o temes
de política municipal."
Visitàrem impremtes,
(ens quedàrem amb l'Impremta Barnola de Gissona) i havíem de legalitzar-la.
I va fer-se amb l'auspici i en nom de la Associació Juvenil Bacus. Per
a legalitzar-la, s'havia de batejar. Va ser un bateig anecdòtic: es barrejaren
diferents noms, també l'Eduard i va dir la seva i més en broma que seriosament
va dir: "Ja que és tracta del Bacus, l'hi podríem posar cercavins." Aquest
nom va agradar a tots, i així va quedar batejat però posant-hi la X al
davant, tal com s'escrivia antigament.
La revista era un
fet, ja la teníem a les mans, esperant el dia de la presentació, i d'això
el poble no en sabia res. Aleshores, Riera, cinc o sis dies abans, en
va fer partícip al jovent del Bacus. La presentació tingué lloc a la nit
del dia 28 de gener de l'any 2000 a la sala intermitja del castell. Per
aquest acte, s'invitaren a les autoritats, associacions i a tot el poble.
Alguns hi eren i altres no. El discurs de presentació estigué a càrrec
del Sr. Josep Borrell director de l'Institut d'Estudis Ilerdencs. (Amplia
informació al Nº 1 de Xercavins)
Fem un punt i apart.
Cal dir que aquell mateix dia al matí, es rebia gratuïtament a cada casa
del poble, "La veu de Verdú" com a Butlletí Informatiu de l'Ajuntament.
Una actitud competitiva i contradictòria incomprensible, però a la fí,
positiva des del punt de vista informatiu i democràtic. Llàstima que "la
veu" quedà afònica de seguida.
El primer exemplar
de Xercavins (el número 0) fou repartit gratuïtament a totes les cases
de Verdú, invitant a tothom a participar-hi i a ferse'n subscriptor a
partir del número 1. La resposta de Verdú fou més satisfactòria del que
pensàvem.
Josep Borrell, il·lustre
escriptor i director de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, va fer una presentació
que ens omplí d'optimisme i insistí amb la necessitat de que els pobles
tinguessin una revista cultural com Xercavins "Ja que això representa
una defensa de la nostra llengua, de la nostra identitat com a poble i
la manifestació més palpable del nostre ser català."
El nostre entusiasme
es veié compensat per la bona acollida de subscriptors. En el número 3
de Xercavins, llegim a l'editorial: Ens es molt plaent fer-vos arribar
a tots els subscriptors, l'excel·lent sorpresa d'erudits plumífers, de
la comarca i de més enllà, felicitant-nos per l'acurada presentació de
la nostra revista, lloant-la pel seu contingut gràfic i literari. Amb
això hem assolit fins ara, el primer objectiu proposat. És a dir, editar
una digna revista cultural, que a la vegada dignifiqui nostra vial. Un
altre dels propòsits era arribar a la meta de 200 subscripcions, i amb
satisfacció hem de comunicar-vos que estem a les 250 i esperem, a no tardar
arribar a les 300 . Actualment passem de molt d'aquest número.
Les dades que segueixen
són un exponent de la bona marxa de Xercavins: En el número 0 hi figuren
10 col·laboradors i 20 pàgines; en el següent, nº 1, 25 que hi escriuen
i 48 pàgines; en el nº 2, 24 i 48 respectivament; en el nº 3, 31 i 52,
en el nº 4, 29 i 56. Els mínims són el nº 7 amb 25 col·laboradors i 40
les pagines. Els màxims són 47 els col·laboradors en el nº 16, i 68 pàgines
el nº 8.
L'impremta Barnola
edità des del nº 0 al nº 4 i va dir-nos que no ens podia atendre. Aleshores
acudírem a l'impremta Saladrigues que publicats els números 5, 6 i 7,
tot i estar-ne molt satisfets, deixàrem per unes millors condicions que
a continuació s'expressen, amb la promesa que hi tornaríem en cas de fallida.
Fins al número 7 la revista s'editava sota els auspicis de l'Associació
Juvenil Bacus. Ara s'ha cregut oportú legalitzar com a entitat pròpia,
l'Associació Cultural Xercavins, de la que automàticament en serien socis
tots els subscriptors, havent-se celebrat aquell mateix any la primera
assemblea general en el local de la Gent Gran.
Es fa un canvi en
la direcció. Ricard Gilabert relleva a Castelló en la direcció de Xercavins.
Arribant al nº 8 la revista fa un salt qualitatiu. A partir d'ara, serà
l'empresa Sonimarquet S.L. de Llagostera (Girona) la que es farà càrrec
de tota la revista: muntatge, impressió, recepció, ofimàtica, publicitat
i distribució. A nosaltres ens resulta tot gratuït a excepció de la tramesa
als subscriptors forans de Verdú. En l'editorial del nº 8 de gener de
2002, signada per Josep Riera, s'esmenta així: Coincidint amb el segon
aniversari de la revista, ens hem proposat pujar el llistó. Fins ara els
objectius era informar a tots els verdunins, aprofundir en el nostre coneixement
de la Vila de Verdú, així com acostar-la als verdunins de fora vila. A
partir d'ara afegirem un nou objectiu als anteriors: Donar a conèixer
Verdú arreu de Catalunya.
Per assolir-ho comptem
amb l'empenta i il·lusió del Sr. David Jorba, responsable de l'empresa
GRN Sport i de tot el personal del seu departament publicitari: Study
Graphic Comunications que fins ara s'havien anunciat a les pàgines de
Xercavins i que com sabeu, es dedica al disseny gràfic, catàlegs d'empresa,
revisteria, fotografia, promoció interactiva... En quant a la tirada,
la incrementarem dels 500 exemplars als 1500 exemplars ja en aquest número.
La revista s'enviava
a biblioteques, universitats, i arxius municipals d'arreu de Catalunya
i a departaments lingüístics d'universitats estrangeres de fora de Catalunya
i ens arribaven escrits de llocs de fora i de dins de Catalunya. A més,
s'editava el suplement trimestral "LA PISSARRA" que es repartia a totes
les cases de Verdú. Aquesta empresa va proporcionar-nos l'aparició dels
números del 8 al 12, deixant el conveni per causes internes de la citada
empresa.
En un principi aquest
contratemps va originà un desencís. No tant com per plegar veles, i Xercavins
tirà endavant, i tal com ho havíem promès, tornem a l'impremta Saladrigues.
El 25 de gener de 2002 es feu un acte sociocultural a la Biblioteca Provincial
de Lleida. Durant l'acte es presentà un monogràfic d'arquitectura de l'arquitecte
Daniel Gelabert. Hi eren presents el director general d'Arquitectura i
Habitatge de la Generalitat Sr. Damià Calvet, el Coordinador General del
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya a Lleida Sr. Francesc
Vidal, el president de la Diputació de Lleida Sr. Josep Pont, el president
de Xercavins Josep M. Guiu, Josep Riera i el cap de redacció de la revista
Josep M. Castelló. Aquell dia Xercavins va entrar a la província per la
porta gran. Un temps després, tingué lloc una trobada entre els verdunins
de Barcelona al Centre Lleidatà de Barcelona, per presentar la nostra
revista.
ACTE
A LA BIBLIOTECA PROVINCIAL DE LLEIDA. ANY 2002
Pel gener de 2004
hi ha canvis en l'organigrama de la revista. Es suprimeix la figura del
coordinador que ostentava J.Riera, englobant-la a la direcció, de la que
se'n fa càrrec el qui fins aquell moment actuava com a cap de redacció,
Ricard Gilabert. La presidència que ostentava Josep M. Guiu, ara passa
a Ramon Cardona i la tasca ofimàtica d'Anna Franco Rulló - o sigui, recollida
d'escrits, publicitat, maquetatge, tramesa i repartiment de la revista
i altres - passa a Carme Bosch, que ho deixarà al poc temps per atendre
la família. La
correcció lingüística la fa Montserrat Minguell i tant el treball d'aquesta
i el de tots els demés, s'ha fet i es fa desinteressadament.
Hem arribat al número
34, més el número 0 de la presentació, amb l'economia sanejada
i un llistat de 320 socis. La revista és un a arxiu del present
i el passat de Verdú i una història gràfica, molt gràfica, de la vila.
Actualment la major part de la feina la assumeix el Ricart, però està
a l'ànim del president, del director i consell de redacció, reorganitzar
la associació, tornar a les assemblees i altres activitats culturals,
tal com es manifesta en la editorial del número 34. Xercavins organitza
i col·labora en el Festival Terralada i el Sopar Literari de Sant Jordi
i està treballant amb la Fundació Tekhnikós de Verdú en el programa
verdudigital per a afavorir la presència de continguts culturals
digitals a la xarxa.
|
|