RAMON BOLEDA i CASES

Neix a Verdú el dia 8 de març de 1922 i és el cinquè de sis germans. Als 11 anys, fa un inventari de les Creus de Terme i Via Crucis, dibuixant-les i anotant les inscriptions.

Els anys 1933-1936 juntament amb et seu oncle, Mn. Josep Cases, inicien un museu arqueològic en una de les sales del santuari de St. Pere Claver, que la revolta del 36 va destrossar.

De 1934-1936 és elegit president dels avantguardistes de la Federació de Joves Cristians de Catalunya.

1942. Aquest any es crea a Verdú el grup d'Acció Católica i es nomenat president pel Bisbe de Solsona, Sr. Valentí Comellas.

1946. lnstigat per Mn. Binefa (el seu millor mestre) entra de corresponsal al diari El Correo Catalán durant un perfide de 15 anys. També aquest any, va rebre el nomenament de membre del Sometent local pel Governador Civil, José Carrera.

1948. Reprèn l'activitat arqueològica a instàncies dels arqueòlegs R. Pita Mercè i el Dr. J. Maluquer de Motes, redactant un inventari de les troballes del terme de Verdú i rodalies, amb indicació de llurs èpoques. Més endavant, són el Sr. Duran i Sanpere i el Sr. Colomines Roca, director del Museu Arqueològic de Barcelona els qui li fan de mestres. Gràcies al Sr. Colomines van ser restaurades moltes peces i, a més, van facilitar-li l'aprenentatge als tallers del mateix museu.

1955. Reb el nomenament d'ajudant de Comissari d'Excavacions Arqueològiques, signat a Madrid, pel Comissari General d'Excavacions.

1957. Reb el nomenament de Comissari Local d'Excavacions zona de Tàrrega, atorgat pet Director General i ratificat pet Dr. Lluís Pericot, del Servei Nacional de Barcelona.

1948-1960. Van ser els anys de més activitat arqueològica enriquin el panorama arqueològic comarcal. Més, amb el descobriment del poblat ibèric d'Espigol (1952) i el Pla de les Tenalles de la Mora (25/07/1952). Durant aquests anys, s'hi integraren els senyors Josep M. Castelló, Josep Roca i el Sr. Joan Tous.

1960-1975. Corresponsal al diari La Mañana de Lleida.

1962. Pren possessió d'alcalde de la vila de Verdú - que va deixar l'any 1971. D'aquest temps, cal destacar l'haver obtingut - per les millores fetes a la vila - el primer premi d'embelliment de poblacions de la província de Lleida, amb el titol Verdú la población más bonita de la provincia 1970, i també les assemblees de poble amb vot i veu, d'excel·lents resultats.

1963. Participa a les Assemblees Intercomarcals d'estudiosos amb aportacions a Cervera, Balaguer, Tàrrega i l'Espluga de Francolí els anys 1955, 1970, 1972 i 1974 respectivament.

1965. La Diputació Provincial de Lleida li atorga la medalla de bronze de la província.

1967. Vocal adscrit a la Comissió Transformación en Regadios del Consell Econòmic Sindical Provincial de Lleida.

1969. A partir del mes de gener, comença a escriure a la revista Nova Tàrrega. Aquesta revista local i comarcal serà en l'avenir el canalitzador de diverses publicacions de fascicles. També aquest any, entra a formar part com a Membre de la Germandat Cistercenca de Santa Maria de Vallbona.

1973. Se li concedeix el primer premi Concurs Literari Periodlstic convocat pel Centre Comarcal de Cultura de Tàrrega.

1975-1976. Juntament amb Mn. Joan Camps i Joan Duch de Guimerà inicien el Grup de Recerques les Terres de Ponent que tants bons fruits ha donat.

1980. Creació del Museu Arqueològic a Verdú sota els auspicis de ''La Caixa''. Després de voltes vicissituts, queda instal·lat des de 1999 a Cal Prim 1981. Reb el primer premi sobre investigació històrica de la comarca, convocat pels Amics de Maldà, amb el treball L'Urgell i la Segarra. Conquesta i repoblació. Context històric a la carta de poblament de Verdú.

1982. Reb et nomenament de vocal del Patronat Administratiu de la Fundaciö Pública Municipal del Museu de Tàrrega.

1984. El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya li atorga el Diploma de Reconeixement de mèrits a favor del Patrimoni Cultural.

1997. Entra a formar part del Consell Consultiu de la Gent Gran de l'Urgell.

1999. Atorgament de Vocal Vitalici de la Fundació d'Història i Art Roger de Belfort. L'octubre d'aquest mateix any, reb el nomenament de Piador de l'Any dins de les Festes de la Verema i del Vi de Verdú.

2001. Al formar-se a Catalunya el Consell Consultiu de la Gent Gran, es designat a formar-hi part en reprentació de la comarca de l'Urgell.

2001. Concessió del Premi Urgellenc de l'Any pel Centre Cultural de Tàrrega i el Consell Comarcal de l'Urgell