Va ser l'il·lustre historiador Agustí Duran Sanpere (1887-1975) que em va descobrir Ramon Boleda, un verduní de cor, cultivat i inquiet, en história autodidacta, però amb una intel·ligència natural sols comparable a la intuïció que l'acompanya. En moltes converses amb el senyor Duran, particulars i de grup, sortia el nom de Boleda, i sempre era citat no sols amb el respecte que es mereix qui es dedica seriosament a investigar les arrels dels seu poble, sinó amb una admiració sense plecs per la importància de les notícies que li comunicava, per les atinades reflexions que hi feia i per la generositat amb que les difonia.

Era, doncs, el de Ramon Boleda, un treball de recerca, interpretació i divulgació, lluny de qui, gasiu dels seus coneixements, es limita a reservar-los en un calaix de sastre on només hi creixerà la molsa de la pols, del silenci i quasi sempre de la mort. I si m'agrada subratllar aquesta actitud tan positiva, tan oberta, del nostre verduní és perquè, sortosament, es dóna en molts indrets de Catalunya. Cenyint-nos als més pròxims, podríem al·ludir, per exemple, Jaume Cobaró, de Torà, Joan Duch, de Guimerà, Manuel Gabriel, de Ponts, Lluís Pons, d'Agramunt, Ramon Farré, de Sant Ramon, i molts altres dedicats al servei del seu poble sense afanys de notorietat, només amb la satisfacció que els reporta una tasca vocacional, noblement tossuda i sense xovinismes de campanar que s'acabarien on arriba el so de les campanes.

Després, també personalment, vaig tenir el goig de conèixer l'historiador de Verdú. Poc, en ocasions i converses espaiades, però sí el suficient per afirmar-me en la convicció de que els profunds coneixements de Boleda tard o d'hora mereixerien l'estoig del llibre, del text posat i reposat que romandria per sempre en el patrimoni cultural de la vila.

Perquè l'obra de Boleda, segons ja m'havia assegurat el comú amic senyor Duran, no és la del simple afeccionat que busca, troba i arreplega. És la del que busca a fons, troba amb la dificultat que el rigor emplica, i argolla amorosament, metòdicament, com aquell que vímet a vímet, any rera any, va teixint el cove amb que servirà, un dia, el tresor de les seves troballes i de les seves interpretacions. Un tresor articulat, verificat en el document escrit i en la font oral fidedigna, i no augmentant notícies esfilagarsades, referències imprecises, més apostates a la fantasia que al perfil cisellat de la realitat.

Fem un replà en l'escala d'aquestes ratlles, per situar, ni que sigui breument, el nostre personatge. Ramon Boleda i Cases, fill de Flavià i Ramona, els dos de Verdú, va néixer en aquesta vila el 8 de març de 1922 on, el l 954, va contraure matrimoni amb Niceta Farré Charles, de Tornabous, amb la que va tenir cinc fills: Núria, Carme, Montserrat, Ramon i Eduard. Pagès de professió i vocació, intensament lligat a la vida del poble, la seva afició a la història el va induir a buscar-ne la imatge d'un pretèrit immediat i remot, a registrar la categoria dels homes i fets que l'havien construïda. De pensament i acció alhora, Boleda va escriure sense desmai sobre el que trobava i ho va difondre - veu i ploma, assemblees d'estudiosos, grups de recerques, publicacions distintes...- amb constància i entusiasme. I això en moltes vessants, com ho expressen aquests títols entre tants que han vist la llum pública:

El llibre de les Stimes de Verdú, Carta arqueològica dels rius Corb, Ondara i Sió, Les creus del terme, Joan Terés, arquebisbe i virrei, El setge de Guimerà en la primera guerra carlina, El llinatge dels Prim als arxius de Verdú: estudi de l'ascendència geneològica del general Prim, El castell de Verdú, Els pous de gel, arrendaments i contractes, La vall del Corb -juntament amb Josep Vallverdú, Joan Duch, J. Joan Piquer i Daniel Gelabert -, L'Urgell i La Segarra, conquesta i repoblament, El temple parroquial de Santa Maria de Verdú, Els molins fariners de Verdú, La vila i el sometent de Verdú a la Guerra del Francès, etc.

Va ser o és col·laborador de la premsa local, comarcal, provincial i catalana - L'Escut, Nova Tàrrega, La Mañana, El Correo Catalán…- de Les nostres Contrades, tres volums dedicats a l'Urgell, de la Gran Enciclopèdia Catalana, de la Geografia Comarcal de Catalunya, de Catalunya Romànica, de la revista Espais, del Departament de Política Territorial i Obres Publiques de la Generalitat de Catalunya i d'altres publications com Catalunya Cristiana i Història i Vida.

I ara tenim Ramon Boleda aquí, en els Carrers i places de Verdú, com fa pocs mesos el teníem en el Verdú des dels orígens fins a la fi del règim senyorial de Poblet, editat a la col·lecció Viles i Ciutats per la Diputació de Lleida. Si en aquest, l'autor es remonta als començaments històrics de la vila i ens porta fins el segle XX, en els Carrers i places de Verdú, ens passeja i ens detura no sols en el perquè de llurs noms, ans també en el seu caràcter, la seva plàstica i la seva dinàmica. Sempre he cregut que una manera segura i amena d'iniciar-se en la història d'una localitat és preguntar per què els carrers es diuen com es diuen i les places han estat batejades amb un cert nom i no un altre. Hi ha els canvis, naturalment, que alguns han sofert al pas dels temps i les circumstàncies. Una simple ullada a l'index del llibre, però, ens permet constatar que a Verdú aquesta influència ha estat mínima. Vull dir que Verdú és molt Verdú, molt fidel a si mateix. En comptes de noms de frontissa, de conjuntura, s'hi reflecteixen la permanència, l'estructura. I així trobem el nom de les Tendes, de la Font, de les Voltes, de la Muralla, de les Escoles, dels Cantirers, de la Bassa i del Jardí ... al costat de ressons tant saborosos com els racons de la Rectoria, del Pare Malet, de cal Groc, i de . noms amb llum i batec com Sant Pere Claver, Sant Jaume, Santa Joaquima de Vedruna i altres que la vila ostenta amb respecte i orgull. Pels carters (camí, comunicació, relació) i les places (repòs, trobada, contemplació) del poble que Boleda tant coneix i estima, ens endinsarem en un passat que no és illa ni és fòsil, sinó part d'un tot perquè s'estronca amb el present a través del pont de la vida.

Amb Rosa M Mora, Presidenta del Consell Comarcal, en la entrega del Premi Urgellenc de l'Any. Tàrrega, novembre de 2001

Davant d'aquest llibre, una felicitació cordial i triple s'imposa. A l'autor, Ramon Boleda i Cases, pel seu treball incansable i responsable. Al director de la Fundació Roger de Belfort, senyor Manuel Aragonès i Virgili, que amb tanta il·lusió i empenta la va crear i amb tant de rigor i de sensibilitat la continua. I a lots els verdunins i verdunines per poder tenir els carrers i les places de Verdú al prestatge més noble de casa com qui hi té el passat condensat de la vila, com qui hi té una llàntia encesa a la seva història, com qui hi té una sempreviva que és viva sempre perquè parla de la terra pròpia, de l'esforç i mèrit dels seus fills, dels seus sentiments i les seves emocions. I per acabar aquests paràgrafs que a mi em semblen curts i a la modèstia de Ramon Boleda sembleran massa llargs, deixeu-me posar no un punt final sinó dos. Un d'oficial, solem-ne diríem, que l'acull al si dels conreadors notables de la història, i un altre veïnal, arran de plaça, que el manté al cor de cada dia. Signat per Jordi Benet, director general del Patrimoni Artístic, el primer és del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya que atorga Diploma de Reconeixement de Mèrits en favor del Patrimoni Cultural a Ramon Boleda i Cases, el juliol de 1984, i el segon una placa commemorativa que la Llar de la Tercera Joventut li va concedir per la seva aportació al coneixement històric de la vila, la primavera de 1992, en la cloenda d'un curs d'història local impartit a Verdú amb una assistència extraordinària i extraordinàriament afectuosa i agraïda.

Ramon Turull